El Festival Món Heroic del Bruc vol entendre quins són els referents heroics actuals i per què ho són.  Per què cada societat i època en crea i en destrueix contínuament. Què ha de fer una persona o col·lectiu per a que se’ls consideri herois. I sobretot, per a què necessitem els herois.

El Bruc es defineix com  la heroica i invicta vila del Bruc i això és perquè la història moderna del Bruc està associada a la llegenda del Timbaler. La Guerra del Francès va donar peu a la creació de múltiples relats heroics el més famós dels quals va ser el Timbaler; el noi valent que tocant el seu timbal ajudà a foragitar a l’enemic, salvant d’aquesta manera la terra.

El herois i heroïnes, i els relats que fem sobre ells, són creacions socio-culturals, polítiques, historiogràfiques, literàries, religioses, pictòriques, cinematogràfiques, etc. Els herois són un reflex de nosaltres  mateixos i de la nostra societat. Representen tot allò que temem, que desitgem, que valorem i, també tot allò que ens agradaria poder ser i no som. Són miralls distorsionats d’una societat. Coneixent els herois d’una societat en podem entendre moltes coses.

El Festival Món Heroic del Bruc vol ser un espai en el que poder abordar interdisciplinariament com són els nostres herois, tant els del passat com els actuals. Un espai en el que a través del cine, el còmic, la literatura, els videojocs, l’escultura, la pintura, la política, la història i molts més parlar dels temes de fons, les raons de ser dels herois. Ells contenen part de nosaltres, ja sigui un nosaltres real, imaginari, impossible, desitjat, transcendental o temut.

Si haguéssim de definir un heroi ho hauríem de fer a partir de personatges ben diferents. Alguns serien herois per raons polítiques: el poder polític proposa els seus herois i, de vegades, els imposa. D’altres, sovint vinculats amb el poder polític, ho serien per a una determinada confessió religiosa. De fet, les tradicions religioses tenen múltiples herois i heroïnes. També podríem trobar els herois de creació artística, producte de la pura imaginació dels seus creadors que han lligat elements reals amb la potenciació del que és impossible, és el terreny de la ficció: els superherois. Però les societats també tenen herois més propers, com serien alguns esportistes, que realitzen vertaderes proeses, per posar-se al límit,  més enllà del que poden fer la majoria dels mortals.

Un heroi ha de poder connectar amb la gent i, per això ha de representar els seus mateixos somnis, anhels, desitjos i alhora ha de tenir la capacitat de patir. Han de ser vulnerables d’alguna manera. Superman per exemple, és proper en la mesura en que li poden fer mal i li passen coses que ens passen a tots. Malgrat tot, un heroi expressa intencionalitat, ha de ser un instrument per a un propòsit. Si ha de patir, ha de ser per un motiu, per uns valors.

Part de l’èxit de l’heroi és la seva economia de pensament. Un cop construït, un cop acceptat socialment, no calen grans explicacions per a aconseguir que presti els seus serveis. L’heroi actua com a aglutinant social, el veiem formant part d’identitats nacionals, polítiques. Les pàtries tenen herois. La construcció de l’heroi és una inversió que es rendibilitza fàcilment però que és una peça simbòlica molt potent.  Per aquest motius, podem veure homenatges, però també atacs, a les estàtues o altres representacions que ens parlen dels herois. El pas d’heroi a enemic i d’enemic a heroi, forma part de l’animada vida de les figures heroiques.

La majoria dels nostres herois i heroïnes són individuals. Individus que abanderen causes col·lectives, com podrien ser Nelson Mandela, Martin Luther King, Clara Campoamor o Joana d’Arc. Aquesta individualització de l’heroi també està present en idees relacionades com: el salvador, el líder, el cap, l’ungit, el guia, el crack, etc. Amb prou feines tenim herois o heroïnes col·lectius. De vegades trobem un reconeixement col·lectiu, però no és habitual. No és senzill ser heroi, en general ningú vol haver de fer-ne el paper, però tothom vol tenir-ne un a prop. De vegades buscar herois i heroïnes pot amagar la covardia, la comoditat, les ganes de no responsabilitzar-se del que passa al nostre voltant.

 

 

El Festival Món Heroic, com a espai de debat i anàlisi, vol contribuir a pensar quins són els herois i heroïnes contemporanis, quins valors veiem en ells, quines són les causes col·lectives per les que lluiten, quin tipus de societat i de món ens proposen i perquè ens hi emmirallem.Quins referents ens proposen els nostres herois i heroïnes?

 

Antonio Madrid- Regidor de Cultura de l’Ajuntament del Bruc